Español
L’envelliment de la població europea que s’està produint, i que continuarà en augment en els propers anys, va sense dubte acompanyat d’un increment en les malalties relacionades amb la demència. Prova d’això són els nombrosos estudis i investigacions que així ho indiquen com l’estudi realitzat pel comitè de demència del G8 o les investigacions presentades per l’Alzheimer’s Society al setembre de 2014.
Els pacients amb demència suposen una preocupació afegida per a les Residències doncs requereixen de teràpies especials perquè el seu dia a dia sigui millor i resulta més complex que gaudeixin d’una bona qualitat de vida. Davant la preocupació amb aquest tipus de pacients s’han desenvolupat nombroses investigacions i noves teràpies entre les quals es troba el gran benefici que suposaria per a aquests pacients poder estar acompanyats per algun animal de companyia. De fet, estudis com els realitzats per Stryker-Gordon, Bell i Anderson, realitzats en 284 residències a Minnesota, van demostrar que l’ús d’animals domèstics millora la vida dels ancians. Un altre exemple, és el realitzat per la Residència catalana “Parc Serentill” , gestionada per la Fundació Vallparadís, que va realitzar un estudi entre els seus residents i que va concloure que l’experiència d’animals en aquest tipus de pacients havia resultat molt positiva.
No obstant això, implementar teràpies amb animals domèstics resulta una tasca de gran complexitat per als centres. Però una vegada més, la tecnologia ha proposat una alternativa: Paro el bebè foca.
Aquest robot amb aspecte de bebè foca, i una mica d’intel·ligència artificial, va ser desenvolupat pel japonès Takanori Shibata. El creador, va triar que fos una foca perquè va pensar que majoritàriament els humans no estem familiaritzats amb foques i llavors és més difícil que el seu aspecte o capacitats pogués resultar una decepció el robot en trobar-nos amb ell.
Paro és capaç d’aprendre i recordar el seu propi nom i respondre amb moviments complaents a les carícies. A més el seu pes de 3 Kg., acompanyat dels moviments que fa quan mou les aletes, produeix la sensació de que és real quan t’ho poses damunt.
Actualment hi ha uns 3.000 Paro al món, la majoria d’ells a Japó, i uns 10 a Regne Unit, on han començat a implementar-los en unitats especialitzades en pacients amb demència del Servei de Sanitat Nacional (NHS).
Nombrosos estudis han demostrat que l’ús de Paro ha aconseguit mitigar determinats comportaments de persones amb demència, el tractament de la qual, anterior a Paro, es feia amb l’ús de fàrmacs. A més, encara que Paro no sigui efectiu en el 100% dels casos, com indiquen els seus creadors, la qual cosa sí és segur és que no produeix efectes secundaris.
Aquest és el desafiament al que es van enfrontar els treballadors de “The Grange” una d’aquestes unitats especialitzades en pacients amb demència del Servei de Sanitat Nacional (NHS) britànic.
Una de les seves cuidadores explica com utilitzava a Paro per fomentar el comportament social entre els residents la qual cosa va servir per a incrementar la interacció social entre ells i calmar l’angoixa d’alguns pacients. Segons explicava aquesta cuidadora, alguns residents fingien que Paro era real, i feien bromes del tipus “escolta Paro, no et pixis en la meva cama” o “Paro s’ha tirat un pet” el que provocava els riures de la resta de residents i que, al seu torn, anessin fent més bromes. I així, d’aquesta manera, es creava un ambient distès i relaxat.
Per a aquesta cuidadora Paro és sens dubte un company-robot que reporta grans beneficis als Residents doncs considera que a més aconsegueix que alguns d’ells se sentin cuidadors en comptes de cures i això resulta altament beneficiós.
No obstant això aquest tipus d’iniciatives també generen controvèrsia doncs com indica Amanda Sharkey, professora del departament de ciències de la informàtica de la Universitat de Sheffield no s’hauria d’entrar en una dinàmica en la qual els robots substitueixin les cures humanes, sinó que s’utilitzessin com un complement als mateixos.
Entès doncs el seu ús com a complement o eina que pot ser utilitzada pels professionals sanitaris dins de teràpies controlades i no com a substituts d’aquests, sembla que les experiències viscudes amb Paro fins al moment són totalment positives.
Fonts: http://www.theguardian.com/society/2014/jul/08/paro-robot-seal-dementia-patients-nhs-japan
