Español
La infantesa és una etapa crucial per al desenvolupament de l’ésser humà, és en aquest període on es forgen valors, destreses cognitives i emocionals, habilitats i coneixements sòlids que estableixen les bases d’un comportament personal i social saludable; no obstant això, no sempre es tracta d’una fase senzilla i feliç, hi ha problemes que li resten puresa, innocència i alegria, i una és la pobresa , una realitat que transcendeix estadístiques i que manté nens i nenes de tot el món lluitant contra una adversitat per a la qual no estan preparats.
Però, què vol dir pobresa infantil? Doncs precisament d’això volem parlar-te, abordant el tema des d’una perspectiva empàtica i conscient que busca reflexionar sobre la manera com es veu afectada la vida dels menors que la pateixen i sobre com pot arribar a deteriorar completament el sistema social, una comunitat i de tot un país.
Continua llegint.
Què és la infància?
La infància és una de les primeres etapes del desenvolupament humà i aquesta, en línies generals, abasta el període comprès entre el naixement i l’adolescència.
No obstant això, en els termes aprovats per la Convenció dels Drets de l’Infant , admesa per l’Assemblea General de l’ ONU , aquest període s’estén fins i tot fins als 18 anys.
Què és la pobresa infantil?
El terme pobresa infantil, a primera vista, sembla no engranar, ja que com pot afrontar un problema aparentment econòmic, un ésser viu que encara es prepara per adquirir coneixements, valors, treballar i enfrontar la vida? D’aquí ve la complexitat veritable de la seva conceptualització.
I és que no es tracta només de la manca d’ingressos econòmics, és una realitat difícil que abasta aspectes com la nutrició, l’educació, la salut i el benestar emocional dels nens , que es veuen privats dels recursos bàsics per al seu desenvolupament integral per diferents raons.
Ara bé, quines són aquestes raons? Vegem-ho.
Causes de la pobresa infantil
Les causes de la pobresa infantil són diverses, però en podem destacar les següents:
Manca de recursos i de planificació
Un ingrés insuficient combinat amb una mala planificació familiar és, en la majoria dels casos, una de les principals causes de pobresa infantil.
L’Estat té la responsabilitat de vetllar pels drets dels infants, encara que el suport diari, la creació de valors, el benestar emocional, etc. corre a compte dels pares, i si no estan psicològicament i econòmicament preparats per afrontar la paternitat , pot desencadenar aquest problema.
Problemes socials
D’altra banda, des d’una perspectiva força àmplia que abasta problemes socials de diferent índole, cal destacar que els conflictes de tipus armat, sanitari, governamentals o discriminatoris (com ho són les guerres, les pandèmies, els règims dictatorials, la desigualtat de gènere , credo o raça), també poden limitar les oportunitats dels nens per accedir als serveis bàsics com l’alimentació, l’educació i la salut.
Conseqüències de la pobresa infantil
Ara bé, igual que les causes que l’originen, les conseqüències de la pobresa infantil són complexes i profundes; de fet, aquestes transcendeixen el temps, es viuen en estat present i futur, afectant no només aquells que la pateixen sinó tots al seu voltant i detenint, fins i tot, el desenvolupament social d’una comunitat.
Per als nens que la pateixen
Els qui experimenten en carn pròpia la pobresa infantil són, evidentment, els més afectats.
Les conseqüències per a un nen inclouen: dificultat per a l’aprenentatge, elevats nivells de mortalitat, desnutrició, problemes de salut greus, exclusió, traumes psicològics, etc.
Els nens que lluiten contra la pobresa enfronten obstacles per accedir a una educació de qualitat, s’estanquen en el desenvolupament físic, cognitiu i emocional, afectant així el seu futur i enfrontant-se a l’estigmatització i a l’aïllament, a causa que la societat encara no sap manejar aquest problema.
Per a la societat en general
En un altre ordre d’idees, cal assenyalar que la pobresa infantil també és un problema general, ja que, així com s’origina a partir de conflictes familiars i socials, acaba d’igual manera frenar el creixement d’una comunitat .
Una població jove empobrida no pot contribuir del tot al creixement econòmic d’un país. Així mateix, la manca d’accés a serveis de salut, a activitats recreatives, esportives i culturals, limita la seva participació a la societat, creant adults distants, que no es relacionen amb facilitat, amb dèficits cognitius, malalts, apàtics i, en alguns casos, fins plens de ressentiment, cosa que, en definitiva, no permet que una societat avanci.
Com combatre la pobresa infantil?
Es tracta aquesta de la pregunta més important i per abordar aquest desafiament, cal entendre que cal una acció integral .
D’una banda, és indispensable crear polítiques socials inclusives tendents a millorar la condició econòmica i emocional de tots els membres de la societat.
D’altra banda, resulta determinant invertir en educació de qualitat que inclogui temes relacionats amb la creació de valors, amb la planificació familiar, entre altres factors de rellevància social. També cal una inversió en serveis de salut integrals per a nens i nenes de tots els estrats.
Pobresa infantil: un problema social
En definitiva, cal deixar molt clar que la pobresa infantil és un fenomen social que ens implica a tots com a ciutadans, els quals hem de lluitar per fer valer els drets dels nens a tot el món, protegint-los i assegurant-los una infància plena i feliç; però, a més, també hem de ser valents per reforçar els nostres propis valors.
Al nostre país, la pobresa infantil continua sent un desafiament , a la data el percentatge de població en risc de pobresa, incloent nens, es troba per sobre del 20%. Aquesta xifra recalca la importància d’abordar la problemàtica de manera completa per garantir un futur més equitatiu i pròsper per a tots els nens i nenes a Espanya .
La infància ha de ser un viatge ple d’aprenentatge, de diversió i de creixement , però la pobresa l’està destruint i hem de lluitar per recuperar-la. Invertir-hi és invertir en el futur i junts podem marcar la diferència procurant un abordatge integral.
Patricia Marcos García.
