Español
La Doctora Ana Mª Urrutia va presentar la tesi doctoral “Modelo d’atenció centrat en la persona amb reducció de l’ús de subjeccions físiques i químiques: conceptualització i implantación” amb l’objectiu de demostrar els beneficis i millores a l’eliminar les subjeccions i aplicar l’Atenció Centrada en la Persona (ACP) en el sector sociosanitari incloent hospitals d’aguts, entitats de curta, mitja i llarga estada, organitzacions dedicades a persones amb discapacitat física y/o psíquica i residències de persones majors. Urrutia es va centrar en este últim sector.
A través d’un estudi experimental en la província de Biscaia, la Doctora va crear dos grups de persones:
- -Grup 1 (grup d’intervenció): format per persones usuàries de dos centres on es va implantar ACP sense subjecció.
- -Grup 2: grup de persones de dos mòduls residencials d’un tercer centre en què no es va intervindre amb ACP sense subjecció i van treballar davall el seu model habitual.”
Els tres centres estudiats utilitzen el Programa ResiPlus, el qual els va permetre portar un estudi exhaustiu de: les caigudes produïdes (incloent els motius, gravetat, etc.), l’índex de Barthel per a conéixer la dependència dels residents, les subjeccions aplicades als residents i la valoració nutricional, com principals fonts d’informació per a arreplegar dades.
En el Grup 1 tots els procediments i processos de treball de la residència es van dissenyar en funció de la persona atesa, on els aspectes “humans” posseïxen tant pes com els aspectes “sanitaris”.
Després d’un any de seguiment, Ana Mª va arreplegar les dades dels tres centres que els distints professionals van ingressar en ResiPlus, a més d’arreplegar la prensió manual i la circumferència del panxell a través d’una treballadora de camp.”
Amb l’estudi i valoració de les dades, Urrutia va demostrar l’impacte del model d’ACP sense subjecció, considerant com a variables: el nombre de caigudes, la gravetat de les caigudes i la puntuació de l’índex de Barthel dels centres estudiats.
Com a conclusions de l’estudi dut a terme, es va concloure que el model d’ACP sense subjecció va suposar un impacte beneficiós en els residents ja en el primer any d’implantació. A més de demostrar que les caigudes no necessàriament augmenten, per la qual cosa no s’ha de relacionar l’eliminació de subjeccions amb un increment de les caigudes. Ni tampoc és correcte relacionar l’eliminació de subjeccions amb un augment del consum de psicofàrmacs.”
En resum, és necessari continuar sensibilitzant als centres i professionals en el canvi d’atenció cap al model ACP sense subjecció per les millores que suposa en la qualitat de vida dels residents.”
