Español
L’envelliment comporta nombrosos reptes. Un dels més importants és la fragilitat com a patiment que compromet la funcionalitat i la independència de la gent gran, afectant significativament la seva salut física i mental i, per descomptat, la seva qualitat de vida.
El més ressaltant és que el nombre de persones grans que resulta afectat per la síndrome de fragilitat és elevat, igual que la seva prevalença amb l’edat, per la qual cosa la seva detecció i tractament primerencs són fonamentals.
En aquest sentit, l’ abordatge multidisciplinari centrat en la persona es posiciona com una estratègia eficaç que no només permet identificar símptomes a temps, sinó que també ajuda a prevenir o endarrerir la progressió de la fragilitat, millorar la qualitat de la gent gran i reduir la càrrega de cuidadors, de familiars i del sistema de salut.
Què és fragilitat en gent gran i per què és important la seva detecció primerenca?
La fragilitat en persones grans és una condició complexa i multifactorial que implica la disminució de les funcions i reserves fisiològiques de l’organisme.
No es tracta d’una discapacitat o d’una malaltia, sinó d’un estat preclínic que antecedeix a la discapacitat. Es considera una persona gran fràgil aquelles persones grans en risc de deteriorament funcional: els qui conserven la seva independència, però tenen probabilitats de perdre-la a causa del risc de patir accidents que puguin deteriorar la seva salut; i també els qui ja presenten un deteriorament incipient o recent, però reversible, de les seves funcionalitats.
Alguns factors de risc són el sedentarisme, la desnutrició, o la pèrdua de la massa muscular, l’ús simultani de múltiples medicaments o el patiment de malalties cròniques no controlades. Entre els indicadors que se solen avaluar per fer un diagnòstic de fragilitat hi ha: la velocitat de marxa, la dinàmica de guany/pèrdua de pes, la força de pressió manual, l’equilibri, la capacitat per aixecar-se d’una cadira i la resistència.
La detecció precoç de la fragilitat és fonamental perquè permet implementar intervencions oportunes per revertir-ne o mitigar-ne els efectes, evitant que es converteixi en una discapacitat o en condicions adverses greus que puguin limitar les opcions de tractament, deteriorar la qualitat de vida i empitjorar el pronòstic de les persones.
Com és l’abordatge multidisciplinari de la fragilitat i quins professionals hi intervenen?
L’ abordatge multidisciplinari de la fragilitat involucra diferents professionals de la salut, que treballen de manera col·laborativa per fer una valoració geriàtrica integral de manera individualitzada (atenció centrada en la persona), per tal de planificar i dur a terme el tractament personalitzat i idoni per a la persona gran fràgil.
En aquest treball articulat, la família també compleix un rol fonamental. Tota aquesta sinergia de coneixementspermet tenir una visió integral de la persona, per abordar no només els aspectes mèdics, sinó també els funcionals, psicològics i socials que també incideixen de manera considerable a la salut de les persones.
Els principals professionals involucrats en un equip multidisciplinar per al maneig de la fragilitat són:
- Metge Geriatre: usualment és el metge principal de l’equip, atès que la seva especialització se centra en la cura de persones grans. La seva experiència en el tractament de síndromes geriàtriques us permet valorar l’estat funcional, identificar i diagnosticar la fragilitat, avaluar comorbiditats, medicar i elaborar de forma coordinada el pla d’atenció global.
- Infermer/a especialista en Geriatria: es fa càrrec de la valoració integral i contínua; a més de proporcionar educació sanitària, suport i orientació; administrar medicaments i coordinar les cures. Normalment, té una relació propera amb la persona gran i la família.
- Fisioterapeuta: la seva funció és dissenyar programes d’exercicis personalitzats per millorar la flexibilitat, la marxa, la força muscular, l’equilibri, entre altres condicions físiques.
- Nutricionista/Dietista: avalua l’estat nutricional i a partir d’allà elabora plans d’alimentació que cobreixin les necessitats alimentàries i que s’adaptin a la seva condició física.
- Terapeuta Ocupacional: millora la capacitat de la persona gran per desenvolupar-se sense inconvenients a la seva quotidianitat, i per realitzar activitats significatives per al seu benestar integral.
- Psicòleg: avalua i promou el benestar emocional de la persona gran. A més d’orientar i donar suport al llarg del procés.
- Neuropsicòleg: monitoritza la salut cognitiva i posa en pràctica estratègies per exercitar la funció cerebral i mantenir l’autonomia.
- Treballador Social: avalua les condicions socioeconòmiques i facilita l’accés a recursos públics.
Un concepte molt important dins de l’abordatge integral de la fragilitat és el d’ envelliment actiu , on l’activitat física, la bona alimentació i l’activitat cognitiva són elements essencials..
Sistemes d’informació integrats com a eines d’abordatge multidisciplinar de la fragilitat
L’abordatge multidisciplinari de la fragilitat en persones grans pot fer front a desafiaments. Un és la dificultat de comunicació i coordinació que hi pot haver entre tots els professionals involucrats en el disseny i l’execució dels plans d’atenció integral.
No obstant això, actualment existeixen sistemes de gestió i informació integrats que són implementats en centres de salut i centres de gent gran, i que faciliten al màxim aquesta tasca.
Per exemple, a ADD Informàtica hem dissenyat Resiplus® , una eina que no només facilita la gestió de centres de cures, sinó que també permet l’actualització en temps real i personalitzada dels expedients, millorant la traçabilitat perquè tots els membres de l’equip multidisciplinar puguin actualitzar i fer seguiment dia a dia del procés de cadascú.
Combatre la fragilitat per construir una societat més saludable i resilient davant de l’envelliment
Sens dubte, l’abordatge multidisciplinari és necessari per a la prevenció, la detecció precoç i el maneig adequat de la fragilitat en persones grans. Ara bé, més enllà d’això, es tracta una resposta pertinent per construir una societat més saludable i resilient davant de l’envelliment de la població , en què la qualitat de vida, la cura i el benestar de les persones de la tercera edat estiguin garantits.
