Español
El trastorn per dèficit datenció i hiperactivitat (TDAH) té una gran incidència a tot el món. El 2022, segons l’ informe mundial sobre la salut mental: transformar la salut mental per a tots de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), al voltant del 8.8% de la població mundial ho patia, això es tradueix en aproximadament 85 milions de persones.
El TDAH pot impactar significativament a la vida de les persones ; a la infància i a l’adolescència afecta especialment l’acompliment acadèmic, la regulació emocional i les relacions personals. A més, està correlacionat amb altres trastorns com ara la depressió, l’ansietat i la baixa autoestima. Per això, la seva detecció primerenca i un tractament adequat és molt important.
Comprendre què és el TDAH, aprendre a identificar-ne els símptomes, i reconèixer la transcendència que un tractament oportú pot tenir en la qualitat de vida no només del nen/ai de l’adolescent que la pateix, sinó també en la de l’adult en què es convertirà, és fonamental. Així que parlem del TDAH.
Què és el TDAH i quins són els símptomes?
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del desenvolupament neurològic. Els seus símptomes principals són la inatenció, hiperactivitat i impulsivitat i es manifesten en la infància, però poden prevaler en menor mesura en l’adolescència i l’adultesa.
El TDAH es pot presentar de tres maneres :
- Amb predomini inatent : presenta manca d’atenció i de concentració sense hiperactivitat. En alguns casos, els símptomes solen passar desapercebuts, per la qual cosa es retarda el diagnòstic.
- Amb predomini impulsiu-hiperactiu: conductes impulsives i hiperactives sense manca datenció. És la forma menys freqüent de TDAH.
- Combinat : inatenció i conductes impulsives i hiperactives. Sol ser el més freqüent i el més diagnosticat en nens/es.
La manca d’atenció involucra dificultat per concentrar-se i per seguir instruccions, desorganització, incapacitat d’acabar una tasca per començar-ne una altra, i oblit de detalls. Per la seva banda, la hiperactivitat-impulsivitat comporta excés d’energia i inquietud, dificultat per esperar el seu torn, parlar en excés i la presa de decisions precipitades. Aquests símptomes poden variar duna intensitat duna persona a una altra.
D’acord amb l’ Associació Espanyola de Pediatria , aquests comportaments solen ser normals en nens i nenes fins als 4 anys, però han de remetre com a part del procés normal de neurodesenvolupament. Quan aquests símptomes persisteixen i afecten negativament el desenvolupament del nen/a en almenys dues àrees de la seva vida, ja sigui social, familiar o escolar, el més recomanable és consultar amb un especialista.
Quina és la causa del TDAH?
El TDAH té una base genètica hereditària forta , ja que al voltant del 75% de les persones que el pateixen tenen antecedents familiars. Però , a més, també és influenciat per factors prenatals i perinatals com l’exposició a toxines i consum d’alcohol, drogues o tabac durant l’embaràs; naixement prematur; baix pes en néixer, complicacions a la part i problemes en el desenvolupament cerebral.
A més, hi ha factors ambientals que poden contribuir amb l’aparició del TDAH, entre els quals les dinàmiques familiars inadequades i un entorn educatiu inadequat.
Com es diagnostica el TDAH?
Per al diagnòstic de TDAH cal implementar protocols d’avaluació integral que permetin determinar si existeix o no el trastorn, el grau i la necessitat de tractament. En aquest sentit, professionals de la salut capacitats s’encarreguen de l’avaluació de la història clínica, l’observació del comportament i de l’entorn de l’individu, l’aplicació de qüestionaris estandarditzats per valorar els símptomes i la realització d’entrevistes amb els pares i els mestres per a la recopilació d’informació.
Aquest enfocament integrador aportarà una imatge detallada i clara del comportament de lindividu i un diagnòstic precís.
Coneix els tractaments per al TDAH
El tractament del TDAH ha de ser individualitzat, és a dir, cal adaptar-lo a les necessitats particulars de cada persona. Depenent del grau o la intensitat en què es presenta, pot incloure una combinació d’intervencions. A continuació les esmentem:
Teràpia Psicològica
La teràpia psicològica és un component fonamental del tractament del TDAH. El seu objectiu és ajudar els pacients a desenvolupar habilitats de socialització, regulació emocional i enfocament.
Per exemple, l’ enfocament cognitiu conductual permet millorar el maneig de l’estrès i la frustració utilitzant les recompenses com a tàctica per reforçar el comportament positiu i les estratègies de redirecció per modificar conductes impulsives o disruptives. Promou l’autoregulació.
A més, s’utilitza la teràpia per al desenvolupament d’habilitats socials, que permet als infants interactuar de manera adequada amb els companys, els mestres i els pares, millorant significativament la seva capacitat d’escolta i atenció.
Adaptació pedagògica
Es tracta d’adaptacions a l’entorn educatiu per tal de facilitar l’aprenentatge i l’avenç dels infants amb TDAH a l’àmbit acadèmic . En aquest sentit, es recomanen adaptacions curriculars, com ara la reducció del treball escrit, la utilització de material visual o l’aplicació d’estratègies didàctiques a classes.
A més a més, és recomanable propiciar un ambient estructurat amb rutines clares i, molt important, períodes de descans establerts, amb l’objectiu de reduir l’estrès.
Tractament amb medicaments
L’ús de tractament farmacològic usualment es considera en aquells casos en què els símptomes afecten significativament la quotidianitat del nen/a. Es fan servir per millorar l’atenció i atenuar la hiperactivitat. La medicació sempre ha de ser individualitzada, prescrita per metges, supervisada constantment i complementada amb psicoteràpia i suport pedagògic i familiar.
Suport familiar
El suport familiar és fonamental per als infants amb TDAH. És per això que els pares i familiars més propers s’han d’educar i formar sobre el trastorn i les estratègies més adequades per implementar a casa. A més a més, les activitats extracurriculars són de gran ajuda per millorar les habilitats socials i emocionals.
Tasca de tothom: educació i conscienciació sobre el TDAH
Tot i que encara no existeix una cura per al TDAH, està comprovat que un tractament integratiu i oportú és capaç no només de reduir els símptomes i de millorar el dia a dia dels qui el pateixen, sinó també de donar suport a una vida plena i reeixida.
Ara bé, també cal construir un entorn social més amable i empàtic. I és allà on cadascú té la important tasca d’educar-se sobre el TDAH i portar el missatge de conscienciació, que enderroqui mites i promogui una societat més inclusiva.
