Capacitar-nos per a observar millor. L’observació com a instrument de treball



Elena Fernández i Josep Vila, psicòlegs experts en l’atenció a les persones amb demència de la Fundació Alzheimer Catalunya, ens mostren en el seu pròxim seminari com utilitzar l’observació per a millorar l’atenció que prestem en els nostres centres.

“Entendre l’experiència del que ha de ser viure amb una demència no és tasca fàcil per als professionals que els atenen. El benestar de les persones amb demència no és tan senzill de conéixer, calcular o valorar com el de la població general, ja que, per a la majoria, la deterioració cognitiva a causa de la demència fa que cada vegada els coste més interpretar les seues emocions, valorar si estan satisfets o no amb les seues vides i recordar experiències ocorregudes en un període de temps concret. Encara que tenim evidència que la demència afecta a la capacitat de comunicació, també sabem que les persones afectades mantenen la capacitat d’expressar el que senten sobre la qualitat de la seua vida.

El concepte de qualitat de vida es compon de molts factors, i es basa en una percepció subjectiva que cada subjecte defineix al llarg de la seua vida. Els instruments principals per a valorar-la solen ser les entrevistes, els qüestionaris, els test dissenyats específicament, no obstant això, aquests mètodes són de difícil aplicació quan la persona no manté intactes les seues capacitats cognitives. L’observació és la millor alternativa per a valorar la qualitat de vida de les persones amb demència. Aquesta observació pot utilitzar-se combinat amb l’escolta dels testimoniatges directes de les persones amb demència, parlant de com se senten i què valoren més en aquest moment de les seues vides.

L’observació en psicologia es considera un mètode científic que consisteix en la utilització dels sentits, per a obtindre de forma conscient i dirigida, dades que ens proporcionen elements per al nostre objectiu de treball o estudi. Observar, sovint constitueix el primer pas del mètode científic, que ens permet, a partir d’això, elaborar una hipòtesi, i després torna a aplicar-se l’observació, per a verificar si aquesta hipòtesi es compleix. L’observador si bé compleix un rol actiu, no interactua amb l’objecte de la seua observació, sinó que recol·lecta dades i patrons de conducta. En alguns casos, quan es tracta de subjectes, aquests poden saber que estan sent observats, o desconéixer-ho. L’observació de subjectes sol realitzar-se en el seu àmbit natural. Perquè l’observat siga de confiança, ha de fer-se de la manera més objectiva possible, encara que l’objectivitat total no és possible, s’aconsegueix aplicant l’observació sistemàtica, planificada i orientada a una fi, amb l’objectiu d’identificar el que és important i rebutjar els aspectes inútils. En l’observació sistemàtica podem mesurar una sèrie de paràmetres de conducta (duració, intensitat, freqüència,…) en unes circumstàncies de lloc, temps i situació que es codifiquen seguint unes tècniques de registre.

Per als recursos que atenen les persones amb demència proposem el desenvolupament d’un marc observacional que partisca d’una pregunta central:

Quals són les característiques més útils que el personal ha de conéixer per a millorar la qualitat de vida diària de les persones que cuiden?

El resultat de l’observació sistemàtica permet comprendre millor al resident / usuari des dels següents àmbits:

1.         Quin estat d’ànim que expressa?

2.         Com es relaciona amb l’entorn?

3.         Què experimenta principalment en aquest entorn?

4.         Què fa que la persona se senta relaxada i contenta?

5.         Què fa que la persona se senta agitada, incòmoda i/o molesta?

6.         Què fa que la persona desconnecte o quede des implicada?

7.         Què més es podria fer per a millorar la seua qualitat de vida?

En la conferència, presentarem una proposta de marc observacional per a centres gerontològics que permeta respondre aquestes preguntes amb la finalitat de capacitar als professionals.”

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Brooker, D; Surr, C  (2009)   Dementia Care Mapping. Guia de principios y práctica. Universidad de Bradford. Alzheimer Catalunya Fundació, Barcelona.

Echegoyen, J. Diccionario de psicología científica y filosófica. Método Obervacional. Torre de Babel Ediciones. Portal de filosofía, psicología y humanidades en internet.

https://www.e-torredebabel.com/Psicologia/Vocabulario/Metodo-Observacional.htm (Página consultada: 10/09/19 – 18:00h)

INICIAR SESSIÓ
Live chat