{"id":21455,"date":"2021-02-16T10:22:08","date_gmt":"2021-02-16T10:22:08","guid":{"rendered":"https:\/\/resiplus.dagocreativo.com\/robotica-demencia-paro-bebe-foca\/"},"modified":"2021-09-21T09:14:15","modified_gmt":"2021-09-21T09:14:15","slug":"robotica-demencia-paro-bebe-foca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/addinformatica.com\/ca\/noticies\/robotica-demencia-paro-bebe-foca\/","title":{"rendered":"Rob\u00f2tica y dem\u00e8ncia: Paro, el beb\u00e9 foca"},"content":{"rendered":"\n

L’envelliment de la poblaci\u00f3 europea que s’est\u00e0 produint, i que continuar\u00e0 en augment en els propers anys, va sense dubte acompanyat d’un increment en les malalties relacionades amb la dem\u00e8ncia. Prova d’aix\u00f2 s\u00f3n els nombrosos estudis i investigacions que aix\u00ed ho indiquen com l’estudi realitzat pel comit\u00e8 de dem\u00e8ncia del G8 o les investigacions presentades per l’Alzheimer\u2019s <\/a><\/span>Society al setembre de 2014<\/span><\/a>.<\/span> <\/a><\/p>\n

Els pacients amb dem\u00e8ncia suposen una preocupaci\u00f3 afegida per a les Resid\u00e8ncies doncs requereixen de ter\u00e0pies especials perqu\u00e8 el seu dia a dia sigui millor i resulta m\u00e9s complex que gaudeixin d’una bona qualitat de vida. Davant la preocupaci\u00f3 amb aquest tipus de pacients s’han desenvolupat nombroses investigacions i noves ter\u00e0pies entre les quals es troba el gran benefici que suposaria per a aquests pacients poder estar acompanyats per algun animal de companyia. De fet, estudis com els realitzats per Stryker-Gordon, Bell i Anderson, realitzats en 284 resid\u00e8ncies a Minnesota, van demostrar que l’\u00fas d’animals dom\u00e8stics millora la vida dels ancians. Un altre exemple, \u00e9s el <\/span>realitzat per la Resid\u00e8ncia catalana “Parc Serentill”<\/span><\/a> , gestionada per la Fundaci\u00f3 Vallparad\u00eds, que va realitzar un estudi entre els seus residents i que va concloure que l’experi\u00e8ncia d’animals en aquest tipus de pacients havia resultat molt positiva.<\/span><\/p>\n

No obstant aix\u00f2, implementar ter\u00e0pies amb animals dom\u00e8stics resulta una tasca de gran complexitat per als centres. Per\u00f2 una vegada m\u00e9s, la tecnologia ha proposat una alternativa: <\/span>Paro <\/span>el beb\u00e8 foca.<\/span><\/p>\n\"paro-foca\"\n

Aquest robot amb aspecte de beb\u00e8 foca, i una mica d’intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, va ser desenvolupat pel japon\u00e8s Takanori Shibata. El creador, va triar que fos una foca perqu\u00e8 va pensar que majorit\u00e0riament els humans no estem familiaritzats amb foques i llavors \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que el seu aspecte o capacitats pogu\u00e9s resultar una decepci\u00f3 el robot en trobar-nos amb ell. <\/span><\/p>\n

Paro \u00e9s capa\u00e7 d’aprendre i recordar el seu propi nom i respondre amb moviments complaents a les car\u00edcies. A m\u00e9s el seu pes de 3 Kg., acompanyat dels moviments que fa quan mou les aletes, produeix la sensaci\u00f3 de que \u00e9s real quan t’ho poses damunt.<\/span><\/p>\n

Actualment hi ha uns 3.000 Paro al m\u00f3n, la majoria d’ells a Jap\u00f3, i uns 10 a Regne Unit, on han comen\u00e7at a implementar-los en unitats especialitzades en pacients amb dem\u00e8ncia del <\/span>Servei de Sanitat Nacional<\/a> (NHS)<\/span>.<\/span><\/p>\n

Nombrosos estudis han demostrat que l’\u00fas de <\/span>Paro<\/span> ha aconseguit mitigar determinats comportaments de persones amb dem\u00e8ncia, el tractament de la qual, anterior a <\/span>Paro<\/span>, es feia amb l’\u00fas de f\u00e0rmacs. A m\u00e9s, encara que <\/span>Paro<\/span> no sigui efectiu en el 100% dels casos, com indiquen els seus creadors, la qual cosa s\u00ed \u00e9s segur \u00e9s que no produeix efectes secundaris.<\/span><\/p>\n

Aquest \u00e9s el desafiament al que es van enfrontar els treballadors de \u201cThe Grange\u201d una d’aquestes unitats especialitzades en pacients amb dem\u00e8ncia del <\/span>Servei de Sanitat Nacional<\/a> (NHS)<\/span> brit\u00e0nic.<\/span><\/p>\n

Una de les seves cuidadores explica com utilitzava a Paro per fomentar el comportament social entre els residents la qual cosa va servir per a incrementar la interacci\u00f3 social entre ells i calmar l’angoixa d’alguns pacients. Segons explicava aquesta cuidadora, alguns residents fingien que <\/span>Paro<\/span> era real, i feien bromes del tipus \u201cescolta <\/span>Paro,<\/span> no et pixis en la meva cama\u201d o \u201c<\/span>Paro<\/span> s’ha tirat un pet\u201d el que provocava els riures de la resta de residents i que, al seu torn, anessin fent m\u00e9s bromes. I aix\u00ed, d’aquesta manera, es creava un ambient dist\u00e8s i relaxat.<\/span><\/p>\n

Per a aquesta cuidadora <\/span>Paro<\/span> \u00e9s sens dubte un company-robot que reporta grans beneficis als Residents doncs considera que a m\u00e9s aconsegueix que alguns d’ells se sentin cuidadors en comptes de cures i aix\u00f2 resulta altament benefici\u00f3s.<\/span><\/p>\n\"paro\"\n

No obstant aix\u00f2 aquest tipus d’iniciatives tamb\u00e9 generen controv\u00e8rsia doncs com indica <\/span>Amanda Sharkey, professora del departament de ci\u00e8ncies de la inform\u00e0tica de la Universitat de Sheffield<\/span> no s’hauria d’entrar en una din\u00e0mica en la qual els robots substitueixin les cures humanes, sin\u00f3 que s’utilitzessin com un complement als mateixos.<\/span><\/p>\n

Ent\u00e8s doncs el seu \u00fas com a complement o eina que pot ser utilitzada pels professionals sanitaris dins de ter\u00e0pies controlades i no com a substituts d’aquests, sembla que les experi\u00e8ncies viscudes amb <\/span>Paro<\/span> fins al moment s\u00f3n totalment positives. <\/span><\/p>\n